Coneixem per la teua entrevista en ‘Estudiant fora’ dels teus estudis a Roma, però quina ha sigut la teua trajectòria des d’aleshores?
Vaig acabar els estudis a Roma en juny de 2015, i l’1 de juliol, acabat de tornar de Roma, el bisbe em va nomenar capellà de l’Altet i Defensor del Vincle al Tribunal eclesiàstic. El 5 de setembre del mateix any vaig prendre possessió de la parròquia de l’Altet i des d’aleshores compagine la tasca pastoral de la parròquia amb la tasca més jurídica al Tribunal.
Compagine la tasca pastoral de la parròquia amb la tasca més jurídica al Tribunal
Celebrant la Missa el dia de sant Francesc, patró de l'Altet
Com vas rebre la notícia de la teua destinació en l'Altet?
Fins que el bisbe em va dir el meu nou destí, aquell 1 de juny, jo havia pensat tants llocs on podia enviar-me, però la veritat es que mai vaig pensar en l’Altet. No coneixia aquest poble, i això que els tres anys de Roma havia passat moltes vegades per l’aeroport. Va ser tot una sorpresa. Però estava content, per fi tornava a la tasca de la parròquia després d’aquells tres anys d’estudiant, i la veritat que estava content fóra la parròquia que fóra.
Per fi tornava a la tasca de la parròquia després d’aquells tres anys d’estudiant, i la veritat que estava content fóra la parròquia que fóra
De convivència amb els joves de la parròquia
Quina és la teua situació a l'Altet, coneixies gent d’allà abans?
Tan sols coneixia un matrimoni que vivien a Alacant, encara que ella és de Biar, però ja jubilats havien decidit viure a l’Altet. I al poc de temps vaig saber que ací vivia també Fernando, el fill del metge. Però ja no coneixia ningú més. A poc a poc he anat fent-me amb la gent del poble, coneixent les famílies, les costums d’aquest poble. I la veritat és que ara ja estic ací com si estiguera molts anys.
Al poc de temps vaig saber que ací vivia també Fernando, el fill del metge. Però ja no coneixia ningú més
D'excursió amb el grup de joves de la parròquia
Com és un dia en la vida de Francisco Javier allà?
Molt diferent al dia a dia de Roma. A Roma era sempre el mateix, anar a classe pel matí i passar hores de biblioteca per la vesprada estudiant. Però ací es tot molt diferent, cada dia és una aventura. Els matins, en alçar-me, obric l’església un temps per a resar, i estic disponible per si hi ha algú que vol parlar amb mi. Després dedique el matí a la faena del Tribunal, que es prou avorrit amb tan de paper, informes, conclusions, decrets, però he de dir que allí trobe sempre un ambient molt bo, molt humà. Torne del Tribunal per a dinar, i la vesprada està plena d’activitats a la parròquia: la Missa diària, un temps per a l’oració, la catequesi, visita als malalts, atenció al despatx parroquial, diverses reunions setmanals, preparar les reunions i el sermó del diumenge... El dissabte el dedique al grup de joves, a més de les Misses de la vesprada. I el diumenge, després de celebrar les Misses i els batejos, vaig al poble a dinar amb els pares i a passar allí la vesprada, que és el meu temps de descans. La veritat que no tinc temps per a avorrir-me.
Cada dia és una aventura
Dia de les confirmacions
Hi ha molta gent que pensa que la gent que emigreu per buscar-vos la vida o estudieu a alguna ciutat europea sou molts valents, què en penses?
Bé, en el meu cas no és de ser valent. He eixit fora del poble perquè és part de la meua tasca com a retor, tant estudiar a Roma com estar ara a l’Altet, com abans va ser Asp. Però sí, estic d’acord que eixir fora del poble, per a molts joves que han d’eixir per motius d’estudis o de faena, és de ser valents. A vegades és necessari per a poder tindre una bona formació professional i poder guanyar-se la vida.
A vegades és necessari per a poder tindre una bona formació professional i poder guanyar-se la vida
En la processó del Corpus
A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?
La veritat que tinc la sort de poder vindre al poble tots els diumenges, ja que no estic molt lluny. Però sí, trobe a faltar poder passejar un dia ordinari pels carrers del poble, trobar-me amb la meua gent, poder fer una xarradeta amb els meus. Fa ja molt de temps que vaig eixir del poble i sempre he trobat això en falta.
Fa ja molt de temps que vaig eixir del poble i sempre he trobat això en falta
Façana de l'església de l'Altet adornada per a les festes patronals
En general vivim uns temps difícils, a nivell econòmic, social, polític, i també en la religió, ja que sembla que especialment la gent jove no busca ajuda en la fe, què penses?
No crec que aquests temps siguen tan difícils com altres temps passats. Són diferents, amb situacions i problemàtiques diferents, però no són més difícils que els anteriors. Pense que hui vivim en un temps en què la majoria de les persones tenim de tot i no ens falta de res. I per això l’esser humà de hui en dia es considera autosuficient, totpoderós, que no necessita de res ni de ningú, i tampoc de Déu. Però per la meua experiència, i pel que he parlat amb molta gent per la meua tasca com a retor, he comprovat que tard o prompte hi ha un moment en el que la vida et colpeja i t’adones que ja no eres tan fort, tan autosuficient, i en eixe moment necessites aferrar-te a alguna cosa o a algú. I al final trobes que sols hi ha una persona a la que pots agafar-te, que és Déu. Crec que la fe té alguna cosa molt important que dir a l’home i a la dona de hui en dia: una paraula d’esperança, d’eternitat, uns valors tan importants per a la societat. També considere que algunes persones “d’Església” en els últims temps no hem donat l’exemple que s’esperava, i això ha fet que tanta gent no vulga saber res de religió. Ahí trobe la meua missió com a retor, especialment entre la gent jove.
També considere que algunes persones “d’Església” en els últims temps no hem donat l’exemple que s’esperava, i això ha fet que tanta gent no vulga saber res de religió
Façana de l'església de l'Altet
Què diries a les persones que està pensant en buscar sort lluny de Biar?
Els diria que no tinguen por, que eixir fora és sempre una experiència enriquidora, que obri molt la ment i ajuda a créixer. Però també els diria que si algun dia prenen la decisió d’eixir fora del poble, no obliden mai el seu poble, les seues arrels. És necessari saber d’on venim, qui som, per poder entendre on estem i on anem.
És necessari saber d’on venim, qui som, per poder entendre on estem i on anem
Voluntaris de Càritas preparant caixes amb aliments per a entregar
Entenem que no depèn de tu la data de caducitat de la teua estància a l’Altet...
Clar, no depèn de mi. El bisbe dirà quan he de canviar i a on. Jo espere que tarde prou de temps i que em deixe encara uns quants anys més a l’Altet. Ací estic molt bé.
Jo espere que tarde prou de temps i que em deixe encara uns quants anys més a l’Altet
Preparant el Monument per a Dijous Sant
Entrevista realizada en http://www.biardigital.com/